Vocabulari religiós

Sacerdoci comú (Sacerdocio común)
El propi de tots els batejats, procedent del de Jesucrist, que confereix la facultat d'oferir sacrificis d'adoració, lloança, penediment.... a Déu i per intercedir pel proïsme.

Sacerdoci jeràrquic (Sacerdocio jerárquico)
Vegi's "Sacerdoci ministerial"

Sacerdoci ministerial (Sacerdocio ministerial)
1. El que es rep mitjançant el sagrament de l'orde i i faculta la persona que el rep per a una funció o ministeri en favor de la comunitat eclesial. 2. Capacitat per a obrar ministerialment en nom de Jesucrist.

Sacerdoci regi (Sacerdocio regio)
Vegi's "Sacerdoci comú".

Sacerdot (Sacerdote)
Prevere.

Sacerdotal (Sacerdotal)
Propi del sacerdot. Vegi's "Tradició"

Sacrifici (Sacrificio)
1. Dedicació de la pròpia vida a Déu. 2. Destrucció ritual d'un ésser viu o d'un element natural com a signe de reconeixement de la sobirania de Déu. 3. Després del de Jesucrist a la creu, els altres sacrificis rituals quedaren abolits. 4. Sant Sacrifici= Missa.

Sacrilegi (Sacrilegio)
Profanació d'una persona, cosa o lloc dedicades a Déu.

Sagrament (Sacramento)
Signe eficaç instituït per Jesucrist per a conferir la gràcia. Són set: baptisme, penitència, eucaristia, confirmació, matrimoni, orde i unció dels malalts. Són accions rituals i festives.

Sagrament de l'ordre (Sacramento del Orden)
Sagrament mitjançant el qual es confereix el sacerdoci ministerial o jeràrquic. És l'únic sagrament que té diversos graus: el principal és l'episcopat, que és la plenitud del sagrament de l'orde. El presbiterat i el diaconat són un participació de l'episcopat. El bisbe és el ministre d'aquest sagrament, és a dir, l'únic que té facultat de conferir a un batejat un d'aquests tres graus.

Sagramental (Sacramental)
1. Són aquells signes mitjançant els quals s'obtenen, per intercessió de l'Església, uns efectes principalment espirituals. 2. És tot allò que en la celebració d'un sagrament acompanya el que és essencial, com ara benediccions, aspersions, etc.

Sagrari (Sagrario)
Petit moble, generalment realitzat de manera artística i noble, on es guarda l'eucaristia.

Sagristà (Sacristán)
Persona a la qual s'encomanen determinats serveis d'una església, com la vigilància, el decòrum i els preparatius dels actes litúrgics que s'hi celebren.

Sagristia (Sacristía)
Dependència d'una església on els ministres es posen els vestits litúrgics i s'hi guarden, com també els altres ornaments, els vasos sagrats i la resta d'objectes que s'utilitzen en els actes de culte.

Salm gradual (Salmo gradual)
El que es canta després de la primera lectura d'una celebració eucarística.

Salpasser (Hisopo)
Estri litúrgic utilitzat per a fer l'aspersió amb aigua beneïda. Està format per una esfera buida i foradada -on es recull l'aigua beneita que s'aspergirà- i un mànec. Antigament -i també ara en algunes celebracions- es feien servir les branques d'un arbust de fulles espesses i oloroses, anomenat hisop, d'on deriva el nom d'"hisop", sinònim de salpasser. Fa conjunt amb una caldereta que conté l'aigua beneïda.

Salteri (Salterio)
Llibre de l'Antic Testament que recull els 150 salms, conjunt de peces breus emprades a la litúrgia i a la pregària personal.

Sanció (Sanción)
1. Acció de ratificar una norma o un costum. 2. Pena que s'imposa pel trencament d'una norma.

Sant/a (Santo/a)
La persona que l'Església canonitza, és a dir, proposa com a model de vida cristiana, i permet se li reti culte litúrgic, després d'un minuciós examen de la seva vida i virtuts, així com de la comprovació dels miracles obrats mitjançant la seva intercessió després de la seva mort.

Santa Seu (Santa Sede)
1. La persona moral formada pel Papa i els organismes que, junt amb ell, representen l'Església. 2. Nom oficial internacionalment reconegut de l'Estat Vaticà.

Santificació (Santificación)
1. Efecte de fer-se sant. 2. Consagració.

Santíssim (Santísimo)
1. Les espècies (pa i vi) consagrades a la celebració eucarística. 2. L'eucaristia que es guarda al sagrari.

Sants olis (Sagrados óleos)
Oli consagrat pel bisbe a la missa crismal. N'hi ha de tres classes, segons la destinació que se li donen: oli dels catecúmens, emprat en l'administració del baptisme; oli dels malalts, emprat en l'administració del sagrament de la unció dels malalts; i crisma, que s'utilitza en l'administració del baptisme, la confirmació i l'orde. El crisma és un oli perfumat amb essències aromàtiques per significar la "bona olor" o exemple de vida, imitació de la de Crist (de qui aquest oli pren el nom crisma) que ha de donar la persona que rep algun dels tres sagraments referits, els quals donen una especial participació de la persona de Jesucrist.

Santuari (Santuario)
Església on es venera amb especial devoció alguna imatge del Senyor, la Mare de Déu o un sant, i on els fidels es reuneixen per a la celebració d'actes de pietat o dels sagraments.

Schola cantorum
Expressió llatina que significa "Cor de cantors" i sovint s'aplica a cors que sostenen el cant de l'assemblea a les celebracions litúrgiques.

Secret sacramental (Secreto sacramental/sigilo sacramental)
És l'obligació que té el confessor de guardar en secret el que hagi escoltat en confessió, encara que això li costi la vida.

Secretariat diocesà (Secretariado diocesano)
Institució que rep del bisbe l'encàrrec de realitzar alguna tasca de caràcter pastoral.

Seglar (Seglar)
Vegi's "Laic".

Seminari (Seminario)
Centre on es preparen els futurs preveres.

Seminari interdiocesà (Seminario interdiocesano)
Seminari major on estudien futurs preveres procedents de diverses diòcesis quan no es possible que una diòcesi pugui mantenir un seminari major.

Seminari major (Seminario mayor)
Centre on els futurs preveres resideixen mentre fan els estudis superiors de filosofia i teologia. En alguns casos els estudis se segueixen en el mateix centre.

Seminari menor (Seminario menor)
Centre de formació on es preparen els futurs preveres fins acabar l'ensenyament secundari.

Seminarista (Seminarista)
La persona que es prepara per a ser prevere. Segons sigui el seminari, el seminarista pot ser menor o major.

Septenari (Septenario)
Temps de set dies dedicat al culte.

Seqüència (Secuencia)
Peça poètica que, a la celebració litúrgica, es proclama entre el salm responsorial (o la segona lectura) i l'evangeli. Antigament n'hi havia moltes, però ara només es conserven les de les celebracions de Pasqua i Pentecosta. També en resten algunes d'utilització facultativa .

Serafí (Serafín)
Nom que reben els àngels que formen el segon dels nou cors celestials.

Sermó (Sermón)
Vegi's Homilia.

Setmana d'anys (Semana de años)
Període de set anys.

Seu (Sede)
1. Autoritat per la qual un pontífex (papa, patriarca, bisbe) exerceix el govern i el magisteri d'una església. 2. Cadira o lloc que ocupa el celebrant durant la celebració litúrgica. 3. Catedral.

Seu vacant (Sede vacante)
Temps que va des que el titular d'una seu (bisbe o papa) cessa de les seves funcions per mort o renúncia fins que es nomena i pren possessió el seu successor.

Signatura apostòlica (Signatura apostólica)
Tribunal Suprem de la Santa Seu.

Signe (Signo)
Realitat que en suggereix una altra. Vegi's "símbol".

Símbol (Símbolo)
Element essencial en el sagraments i en la litúrgia, mitjançant el qual s'expressa el que no es pot expressar.

Símbol de la fe (Símbolo de la fe)
Vegi's "Credo".

Símbol dels apòstols (Símbolo de los apóstoles)
Vegi's "Credo".

Simonia (Simonía)
Pretensió de comprar, amb béns materials, béns espirituals. Rep aquest nom de Simó "el Mag", que va voler comprar als apòstols Pere i Joan el poder de conferir l'Esperit Sant.

Sincretisme (Sincretismo)
Barreja de diferents creences i religions. Es dóna molt a Amèrica i Àfrica, on es produeix la mescla de cultes tradicionals amb el cristià.

Sínode diocesà (Sínodo diocesano)
Assemblea de clergues i fidels escollits per ajudar el bisbe en la seva tasca pastoral. Es convoca quan el bisbe ho creu adient.

Sínode universal (Sínodo)
Assemblea de bisbes escollits de diverses parts del món que es reuneix per a fomentar la comunió amb el Papa i estudiar les qüestions que fan referència a l'acció de l'Església al món. Pot ser ordinari i extraordinari. Els ordinaris es reuneixen cada tres anys, però si n'és convocat un d'extraordinari es procura separar-lo dos anys.

Sinòptic (Sinóptico)
Expressió que fa referència als evangelis de sant Marc, sant Mateu i sant Lluc perquè poden posar-se en columnes paral·leles, a causa de la coincidència d'algunes de les seves narracions.

Sobrepellís (Sobrepelliz)
Vestit una mica més curt que l'alba i que arriba fins als genolls. Es porta sobre la sotana i avui gairebé només es fa servir en grans celebracions.

Solemnitat (Solemnidad)
1. Festa religiosa d'especial relleu. 2. En l'actual ordenament litúrgic de l'Església de ritu llatí o romà, màxima categoria litúrgica assignada a una determinada festa del Senyor o dels sants.

Solideu (Solideo)
Mena de casquet de seda amb el qual els bisbes es cobreixen la part posterior del cap. El nom prové del fet que "només" se'l treu davant "Déu". El solideu dels bisbes, arquebisbes i patriarques és morat; el dels cardenals, vermell; i el del papa, blanc. Antigament, els preveres n'usaven de color negre.

Sopar Pasqual (Cena pascual)
1. Sopar ritual en què, segons el calendari jueu, s'inicia la celebració de la festa de Pasqua (jueva). 2.Últim sopar de Jesús amb els seus deixebles, la nit abans de morir, en què instituí l'eucaristia.

Sufragani (Sufragáneo)
En una província eclesiàstica, bisbe titular d'una diòcesi que depèn de la principal, regida per un arquebisbe metropolità. Els bisbes de Girona, Lleida, Solsona, Urgell, Vic i Tortosa són sufraganis de l'arquebisbe de Tarragona. Els bisbes de Terrassa i Sant Feliu, ho són de l'arquebisbe de Barcelona.

Sufragània (Sufragánea)
Diòcesi que depèn d'una seu metropolitana.

Summe Pontífex (Sumo Pontífice)
Papa.

Superior/a (Superior/a)
Persona que governa una comunitat religiosa.

Suspensió (Suspensión)
Pena canònica mitjançant la qual es prohibeix a un clergue l'exercici de tots o de part dels actes propis del seu ministeri, com ara la celebració de l'eucaristia o altres sagraments. Vegi's "A divinis".

Syllabus
Mot llatí que significa "Catàleg". Per extensió, fa referència a llistes més aviat restrictives i fa al·lusió al document publicat pel papa Píus IX, el 8 de desembre de 1864, on condemnava vuitanta errors del seu temps.

Synaxis
Mot grec que vol dir "Assemblea". És una expressió d'ús litúrgic per a referir-se a l'assemblea eucarística.