Vocabulari religiós

Oblació (Oblación)
Acció d'oferir un sacrifici a Déu. Vegi's Missa.

Oblat/a (Oblato/a)
La persona que ingressava en un orde religiós fent donació dels seus béns.

Oblata (Oblata)
1. El pa i el vi oferts pel celebrant abans de ser consagrats a la missa.
2. Quantitat que es donava per a les despeses de pa, vi, cera i ornaments per a dir una missa.

Octava (Octava)
1. Vuitada, o vuité dia a comptar a partir d'una solemnitat.
2. Conjunt dels vuit dies.

Octavari (Octavario)
Període de vuit dies.

Oferiment (Ofrecimiento)
Ofrena.

Ofertori (Ofertorio)
Part de la missa destinada a la presentació d'ofrenes, sobretot del pa i el vi que han de ser consagrats.

Ofici diví (Oficio divino)
Litúrgia de les Hores.

Ofrenes (Ofrendas)
Pròpiament, el pa, el vi que es porten a l'altar en el moment de la presentació de les ofrenes. Per extensió, qualsevol altre cosa que es presenta en aquest mateix moment (almoines, obsequis, etc.).

Olis (Óleos)
Olis emprats en els ritus sacramentals, que són consagrats pel bisbe a la missa crismal.

Olor de santedat (Olor de santidad)
Fragància perfumada que es desprèn de la despulla mortal d'alguns sants.

Oració (Oración)
1. Prec, súplica, deprecació que es fa a Déu, a vegades per intercessió dels sants.
2. Elevació de la ment a Déu per lloar-lo exalçar-lo o demanar-li mercès.

Oració comunitària (Oración comunitaria)
Oració col·lectiva.

Oració dels fidels (Oración de los fieles)
La que recull les diverses situacions i necessitats de l'assemblea que celebra, i que es fa després del credo de la missa

Oració dominical (Oración dominical)
Vol dir oració del Senyor (Jesucrist). El parenostre.

Oració individual (Oración individual)
La que fa una persona individualment.

Oració litúrgica (Oración litúrgica)
La que s'adreça a Déu en nom de tota l'Església. Vegi's Litúrgia.

Oració sacerdotal (Oración sacerdotal)
L'oració amb la qual Jesucrist va cloure el seu discurs al darrer sopar.

Oracions presidencials (Oraciones presidenciales)
Les que corresponen al que presideix la celebració litúrgica i que són pronunciades en veu alta. A la missa són la pregària eucarística i les tres oracions variables: col·lecta, oració sobre les ofrenes i postcomunió.

Oratori (Oratorio)
1. Indret d'una casa habilitat com a lloc de pregària, a vegades amb autorització de l'Ordinari per celebrar-hi la missa en determinades ocasions.
2. Composició dramàtica i musical sobre tema religiós.

Ordalia (Ordalía)
Vegi's Judici de Déu.

Orde (Orden)
Sagrament mitjançant el qual es confereix a un batejat el ministeri sacerdotal ordenat. Té diferents graus: episcopat, presbiterat i diaconat.

Orde tercer (Orden tercera)
Associació de fidels vinculats a un orde religiós, tot adoptant la seva espiritualitat des de la pròpia condició laïcal. El nom deriva del fet que se la considera com la continuació de l'orde primera (branca masculina) i de l'orde segona (branca femenina).

Ordenació (Ordenación)
Ritu litúrgic mitjançant el qual es confereix el sagrament de l'orde.

Ordinari del lloc (Ordinario del lugar)
El prelat, bisbe o no al qual li ha estat confiat el govern d'una diòcesi o d'una circumscripció territorial o personal, com una prelatura o un vicariat.

Ornaments (Ornamentos)
Vestits que utilitzen els ministres del culte quan celebren els oficis litúrgics.

Ortodox (Ortodoxo)
1. Cristià pertanyent a una de les Esglésies, assentades sobretot a l'orient europeu (i occident asiàtic) que no estan en plena comunió amb l'Església catòlica, i que presideix el Patriarca Ecumènic de Constantinoble.. Lit., el qui professa la "recta doctrinsa". Originàriament el mot significà els qui s'adheriren als ensenyaments dels concilis ecumènics d'Èfes i Calcedònia.

Ortodòxia (Ortodoxia)
Conjunt de patriarcats antics, patriarcats moderns i esglésies autònomes, presidits pel Patriarca Ecumènic de Constantinoble.

Ostensori (Ostensorio)
1. Part central de la custòdia, on s'exposa el Santíssim Sagrament de l'Eucarisia.
2. Custòdia.