Vocabulari religiós

Bàcul (Báculo).

Crossa o gaiata, semblant al que utilitzaven els antics pastors, símbol d'autoritat dels bisbes com a pastors espirituals del poble.

Baldaquí (Baldaquino).

Construcció de bronze, marbre, fusta, etc., en forma de dosser sostingut per columnes, suspès al sostre o sortint de la paret, que generalment cobreix un altar, una trona, etc.

Baldaquí (Ciborio).

Baldaquí que cobreix un altar a les esglésies romàniques.

Baptisme (Bautismo).

Primer sagrament de la iniciació cristiana, constituïda pel baptisme, la confirmació i l'eucaristia. El baptisme és el sagrament que incorpora a l'Església qui el rep, li comunica la gràcia i el neteja del pecat original. El ministre ordinari del baptisme és el bisbe, el prevere i el diaca. En absència o impediment del ministre ordinari, el confereix lícitament un catequista o una altra persona que l'Ordinari del lloc hagi destinat a aquesta funció. En cas de necessitat, el pot administrar qualsevol persona que tingui la intenció deguda. El baptisme es pot administrar a qualsevol ésser humà no batejat. En el cas d'un adult, cal que hagi manifestat la seva intenció de rebre el sagrament i estigui suficientment instruït sobre les veritats de la fe i les obligacions dels cristians.

Baptisteri (Baptisterio).

Indret destinat a la celebració del baptisme. Actualment és la part d'una església on hi ha la pica baptismal, generalment a l'entrada (dreta o esquerra), per significar que el baptisme és el sagrament pel qual la persona entra a formar part de la comunitat cristiana. Antigament era un edifici exempt, separat de l'església, generalment de planta poligonal o circular, on s'administrava el baptisme per immersió.

Basílica (Basílica).

Església notable per la seva antiguitat, significació, etc., i que gaudeix de certs privilegis. Originàriament, edifici de l'estat, presidit per l'estàtua de l'emperador, destinat a actes públics. Alguns d'aquests edificis foren cedits per l'emperador Constantí a l'Església i destinats a la celebració d'actes de culte.

Basílica major (Basílica mayor).

Cadascuna de les quatre esglésies principals de Roma que, des de l'alta edat mitjana, són considerades com les primeres de la cristiandat: Sant Joan de Laterà, catedral del bisbe de Roma (papa), i per això anomenada ”urbis et orbis omnium ecclesiarum mater et caput” (cap i mare de totes les Esglésies de la ciutat (de Roma) i de tota la cristiandat; Santa Maria la Major, edificada a l'indret on fou construïda la primera església d'occident dedicada a la Mare de Déu després del Concili d'Èfes, que proclamà Maria com a Mare de Déu; Sant Pau Extramurs, indret del martiri de l'apòstol Pau; i Sant Pere del Vaticà, indret del martiri de l'apòstol Pere.

Basílica menor (Basílica menor).

Les basíliques de Roma, excepte les quatre majors, i d'altres indrets del món que gaudeixen de certs privilegis per raons històriques, etc., com ara moltes catedrals.

Bateig (Bautizo)

Acte d'administrar el sagrament del baptisme.

Beat (Beato)

Persona les virtuts heroiques de la qual, prèviament verificades, han estat declarades solemnement pel Sant Pare i és digne, per tant,que se li reti culte.

Beatificació (Beatificación)

Ritu mitjançant el qual un servent de Déu és proposat com a model de vida cristiana i es permet retre-li culte. La beatificació és un pas vers la canonització, mitjançant la qual el beat és declarat sant. La diferència entre beat i sant és que al beat se li pot professar culte públic en només alguns llocs, com ara el seu país nadiu o la congregació religiosa a la qual va pertànyer, mentre que al sant se li pot retre culte a tota l'Església.

Benaurança (Bienaventuranza).

1. Felicitat eterna, salvació. 2. Cada una de les frases que va pronunciar Jesús al Sermó de la Muntanya.

Benaventurança (Bienaventuranza).

Vista i possessió de Déu en el paradís, summa felicitat.

Benedicció (Bendición)

Benedicció (Bendición). En un sentit ascendent, oració mitjançant la qual es lloa o glorifica Déu o els sants. En un sentit descendent, oració mitjançant la qual l'Església implora la protecció de Déu sobre les persones. Quan l'Església beneeix coses o llocs relacionats amb la vida humana, ho fa sempre tenint present les persones que utilitzen aquelles coses o actuen en aquells indrets. Qualsevol prevere pot impartir benediccions, excepte aquelles que queden reservades al papa o als bisbes. El diaca només pot impartir aquelles benediccions que el dret li permet expressament.
Benedicció apostòlica (Bendición apostòlica). La que en algunes solemnitats religioses donen el papa, els bisbes o els preveres tot fent tres vegades el senyal de la creu quan s'anomenen les tres persones de la Santíssima Trinitat.

Benedicció apostòlica (Bendición apostólica)

La que en algunes solemnitats religioses donen el Papa, els bisbes o els preveres tot fent tres vegades el senyal de la creu quan s'anomenen les tres persones de la Santíssima Trinitat.

Benedicció constitutiva (Bendición constitutiva).

Aquella mitjançant la qual un objecte o un lloc queden reservats al culte, com ara una església.

Benedicció invocativa (Bendición invocativa).

Aquella mitjançant la qual es demana a Déu la seva protecció.

Benedicció nupcial (Bendición nupcial).

La que s'imparteix als nous esposos.

Benediccional (Bendicional)

Llibre litúrgic que conté la doctrina de l'Església sobre les benediccions i les fórmules per a celebrar aquests sagramentals en les més variades circumstàncies.

Benefici eclesiàstic (Beneficio eclesiástico)

Càrrec que l'Església confereix canònicament i al qual va anexa una renda. El Codi de Dret Canònic estableix que cal procurar-ne la supressió progressiva.

Beneficial (Beneficial)

Relatiu a un benefici eclesiàstic.

Beneficiat (Beneficiado)

El que gaudeix d'un benefici eclesiàstic.

Bil·locació (Bilocación)

Fet d'estar en dos llocs simultàniament. És un miracle atribuït a diversos sants.

Binació (Binación)

El fet de celebrar un prevere dues misses en un mateix dia.

Birreta (Birreta)

Capell de color vermell que el papa lliura als cardenals quan són creats.

Bisbe (Obispo)

Membre de l'Església que ha rebut la plenitud del sacerdoci ministerial mitjançant el sagrament de l'orde. Generalment és el pastor d'una diòcesi o Església particular i,en virtut de la col·legialitat, comparteix amb el papa i amb els altres bisbes la responsabilitat sobre tota l'Església. Els bisbes són els successors dels apòstols. El bisbe diocesà, en complir els setanta-cinc anys d'edat, és pregat de presentar la renúncia del seu càrrec al papa, el qual, després d'examinar totes les circumstàncies, proveirà.

Bisbe auxiliar (Obispo auxiliar)

Prelat sense jurisdicció pròpia, amb títol "in partibus", nomenat per ajudar en les seves funcions a algun bisbe o arquebisbe.

Bisbe coadjutor (Obispo coadjutor)

Bisbe que té dret de succeir un bisbe diocesà quan aquest cessa per defunció o per incapacitat.

Bisbe electe (Obispo electo)

Bisbe que només en té el nomenament, però que encara no ha rebut l'ordenació episcopal, que confereix la plenitud del sagrament de l'orde.

Bisbe sufragani (Obispo sufragáneo)

El que regeix una diòcesi que, junt amb altres diòcesis, forma una província eclesiàstica, presidida per un arquebisbe metropolità, titular d'un arquebisbat, que forma part de la referida província.

Blasfèmia (Blasfemia)

Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants o cosa sagrada. Renec.

Bonet (Bonete)

Capell petit, de quatre becs, que usaven els eclesiàstics, principalment fora de les celebracions litúrgiques i per estar per casa.

Bordó (Bordón)

Vara, sovint de metall, que usen certs preveres -com ara els mestres de cerimònia o els xantres- en les processons i altres cerimònies litúrgiques.

Breu (Breve)

Rescripte pontifici escrit en llatí i segellat amb el segell del papa o "Anell del Pescador". És un document menys solemne que una butlla i, generalment, s'utilitza per a transmetre la correspondència política dels pontífexs i per a dictar resolucions referents al govern i disciplina de l'Església.

Breviari (Breviario)

Nom que abans del concili Vaticà ii rebien el llibre o llibres que contenien l'ofici diví o oració oficial de l'Església per a la santificació del dia. Aquesta denominació prové del fet que, en el seu origen, fou un extret d'un llibre de pregària més extens. Aquest mot, malgrat que inadequat, encara s'utilitza i s'ha anat substituint pel de Litúrgia de les Hores.

Butlla (Bula)

Document de la màxima importància, signat pel papa, relatiu a matèria de fe o d'interès general, concessió de gràcies i privilegis, etc, Porta penjant una peça de plom en forma de medalla sobre la qual s'imprimeix, per un costat, els caps de sant Pere i sant Pau i per l'altre el nom del pontífex.

Start typing and press Enter to search