Vocabulari religiós

Icona (Icono)
Mot que en grec significa "imatge" i s'utilitza especialment per a designar les imatges orientals de Crist, la Mare de Déu o els sants, generalment pintades sobre fusta plana. Són quelcom més que pintures, ja que l'autor s'ha de preparar amb dejunis i penitència abans d'acabar l'obra, la qual té un complicat procés d'elaboració que constitueix tota una manifestació de fe.

Ídol (Ídolo)
Imatge d'una criatura (persona, animal, objecte, element de la natura...) venerada com a déu

IHS
Monograma de "Iesus Hominum Salvator", és a dir, "Jesús, salvador dels homes".

Immanència (Inmanencia)
1. Qualitat d'immanent.
2. Referent a les realitats d'aquí, en contraposició a "transcendència" que fa referència a les realitats del més enllà.

Immanent (Inmanente)
Que obra constantment en un ésser.

Immortalitat (Inmortalidad)
La propietat de no morir, exclusiva de Déu i que l'home la rep com un do en una altra vida diferent i més plena.

Immutabilitat (Inmutabilidad)
És la propietat de no canviar que és exclusiva de Déu, el qual no pot perdre res del que té i, en ésser perfecte, no pot adquirir res de nou.

Imposició de mans (Imposición de manos)
Benedicció, transmissió d'algun poder o d'algun do. L'Església fa servir aquest signe en la celebració d'alguns sagraments com ara la confirmació, la penitència, les ordenacions, i també en altres rituals.

Imprecació (Imprecación)
Demanar un mal contra algú.

Imprimatur
Expressió llatina que vol dir "Que sigui imprès" i que representava l'autorització, per part de l'autoritat eclesiàstica competent, de la seva impressió per fer-ne divulgació. Actualment només és preceptiu en obres d'autor i de temes eclesiàstics.

In albis
En llatí vol dir "en blanc". Era el nom que rebia antigament el diumenge següent al de Pasqua, per ser el diumenge "in albis depositis", és a dir, (el diumenge) en el qual els neòfits batejats la Nit de Pasqua deixaven el vestit blanc, signe de la seva dignitat de cristians. Els que no accedien al nou estadi per manca de preparació, romanien "in albis", per la qual cosa en un principi l'expressió va venir a significar també "mancança de coneixement de la fe cristiana" i, posteriorment, de qualsevol àmbit.

In articulo mortis
Expressió llatina que significa "En el moment de la mort" i fa referència a la benedicció o l'absolució que dóna un prevere a un moribund. També fa referència als actes realitzats quan una de les parts en troba en aquesta circumstància, especialment referits a la celebració del matrimoni o a la manifestació de les Ultimes Voluntats.

In partibus
Expressió llatina abreujada de "In partibus infidelium" o "En països d'infidels". Aquesta expressió s'utilitza en el títol que s'assigna quan algú és elegit bisbe, però sense seu o diòcesis pròpia. Aleshores se'l fa titular d'una diòcesi que va existir a l'antigor en zones actualment descristianitzades. Així es fa amb els bisbes auxiliars, els nuncis o a prelats que han estat ordenats bisbes, als quals es confereixen tasques importants als dicasteris romans o en altres indrets.

In pectore
Expressió llatina que lit. significa "En el pit", és a dir, en la intenció no feta pública, i s'utilitza en aquells casos en els quals el papa crea un cardenal, el nom del qual guarda en secret, fins el moment en què no hi hagi inconvenient en fer-lo públic.

Incardinació (Incardinación)
1. Adscripció d'un clergue a una diòcesi, prelatura o orde. No està permès que cap clergue vagi "per lliure", sinó que ha d'estar sempre incardinat a una comunitat eclesial.
2. Acció d'incardinar.

Incardinar (Incardinar)
Admetre, un bisbe, com a membre de la seva diòcesi un eclesiàstic procedent d'una altra.

Incardinat (Incardinado)
Que depèn d'una diòcesi, prelatura o orde.

Incredulitat (Incredulidad)
1. Manca de fe.
2. Rebuig de les veritats religioses.

Increença (Increencia)
Incredulitat.

Inculturació (Inculturación)
Adopció de la llengua i d'altres característiques de la cultura autòctona per part d'una tradició religiosa que es vol arrelar en un determinat país.

Índex (Índice)
Antigament, llista de llibres que l'Església prohibia llegir, reeditar o difondre. El títol d'aquesta llista era "Índex de llibres prohibits" i es va deixar d'incriure-hi nous títols ran del Concili Vaticà II.

Indiferència (Indiferencia)
Actitud de desinterès envers la religió.

Indulgència (Indulgencia)
Remissió que fa l'Església de les penes temporals degudes als pecats. Va tenir el seu origen en els temps de les persecucions, quan alguns dels cristians sotmesos a penitència pública obtingueren a compte dels que anaven a ser martiritzats una reducció de la que havien de complir. Posteriorment, hi va haver diversos abusos en la concessió de les indulgències, relacionats amb el benefici econòmic. Cal dir que aquesta fou una de les febleses que Luter fustigà amb contundència en l'Església del seu temps. Actualment, la seva concessió està vinculada a circumstàncies especials, com determinats pelegrinatges, la celebració d'un Jubileu, etc.

Indult (Indulto)
Document mitjançant el qual algú és dispensat d'alguna obligació adquirida.

Inerrància (Inerrancia)
El fet que la Sagrada Escriptura no conté cap error; és a dir, tot el contingut de la Bíblia és paraula de Déu adreçada a la nostra salvació.

Infal·libilitat (Infalibilidad)
1. Que no es pot equivocar.
2. La posseeix el Papa quan parla "ex cathedra", tot definint una veritat referent a la fe o a la moral, assistit per l'Esperit Sant.
3. La posseeix també el Concili ecumènic quan ensenya una veritat relativa a la revelació cristiana amb voluntat definitòria.

Infern (Infierno)
1. Una de les quatre darreries de l'home.
2. Lloc destinat a l'etern càstig del condemnats.

Infinit (Infinito)
1. Que no té límits.
2. Un dels atributs de Déu.

Inhumació (Inhumación)
Enterrament d'un cadàver.

Iniciació cristiana (Iniciación cristiana)
És el procés que segueix una persona fins a la seva plena integració a la comunitat cristiana. Els moments més importants d'aquesta iniciació corresponen als sagraments anomenats d'iniciació: baptisme, confirmació i eucaristia.

Inquisició (Inquisición)
Tribunal eclesiàstic constituït per l'Església per a combatre delictes contra la fe cristiana. Creat pel papa Gregori IX, a l'Arxidiòcesi de Tarragona va començar a funcionar durant el pontificat de l'arquebisbe Aspàrec de la Barca, al segle XIII. Pràcticament no va actuar a l'Arxidiòcesi i va deixar d'existir definitivament al segle XIX.

Inspiració (Inspiración)
Il·luminar, Déu, la ment d'algú. Aquest mot, que no hem de confondre pas amb "revelació", generalment fa referència a l'acció de l'Esperit Sant sobre els autors de la Sagrada Escriptura, els quals plasmaren la veritat de Déu segons les pròpies qualitats i fins i tot defectes. Es diu que un llibre sagrat és fruit de la inspiració perquè conté veritats,relacionades amb la nostra salvació, que l'autor transmet assistit per l'Esperit Sant .

Institut religiós (Instituto religioso)
Segons el Dret Canònic "és una societat en la qual els membres, segons el dret propi, emeten vots públics perpetus, o vots temporals que s'han de renovar en acabar el termini, i menen una vida fraterna en comú".

Institut secular (Instituto secular)
Segons el Dret Canònic, "un institut secular és un institut de vida consagrada en el qual els fidels, vivint en el món, tendeixen a la perfecció de la caritat i procuren contribuir, sobretot des de dins, a la santificació del món".

Integrisme (Integrismo)
1. Corrent polític sorgit al segle XIX, ran la publicació del Syllabus, basat en el manteniment de la tradició.
2. Per extensió, oposició sistemàtica a qualsevol reforma.
3. Confondre la devoció al passat amb la fidelitat als valors eterns.

Interparroquial (Interparroquial)
Relatiu a diverses parròquies que treballen juntes.

Intinció (Intinción)
Distribució de l'eucaristia que es fa mullant el pa consagrat en el vi consagrat del calze, per a poder sumir així ambdues espècies.

Investidura (Investidura)
1. Posar solemnement algú en possessió d'una dignitat.
2. Concessió de càrrecs eclesiàstics per part de l'autoritat civil.

Invocació (Invocación)
Oració breu mitjançant la qual es demana l'ajut o la protecció a Déu o als sants.