Vocabulari religiós

Magisteri (Magisterio)
El mestratge exercit en l'Església per aquells que són considerats successors dels apòstols –els bisbes ,individualment i col·legialment, en comunió amb el papa; i el papa individualment i amb el col·legi episcopal. Els 21 concilis ecumènics celebrats al llarg de la història de Església són un exemple de l'exercici d'aquest magisteri episcopal amb el papa. Aquest magisteri ha de ser entès com una aportació a la recta comprensió de la revelació divina procedent del mateix Jesucrist, directament rebuda pels apòstols i a través d'ells transmesa a l'Església, amb la constant assistència de l'Esperit Sant

Magisteri extraordinari (Magisterio extraordinario)
És l'ensenyament s'exerceix en circumstàncies especials, com és ara el d'un concili ecumènic o d'una definició dogmàtica papal.

Magisteri ordinari (Magisterio ordinario)
És l'ensenyament que el Papa i la resta de bisbes exerceixen a la vida norma i ordinària de l'Església.

Manament (Mandamiento)
Preceptes d'una llei. Els manaments per excel·lència són els de la Llei de Déu, expressió positiva de la llei natural.
Són deu: 1) Estimaràs Déu sobre totes les coses; 2)No prendràs el nom de Déu en va; 3) Santificaràs les festes; 4) Honraràs pare i mare; 5) No mataràs; 6) No faràs accions impures; 7) No robaràs; 8) No diràs falsos testimonis ni mentiràs; 9) No consentiràs pensaments ni desitjos impurs; 10) No desitjaràs els bens del proïsme. Aquests manaments Jesucrist els va resumir en dos: Estimar Déu sobre totes les coses i el proïsme com a tu mateix per amor de Déu.

Manaments de l'Església (Mandamientos de la Iglesia)

1. Participar de la missa el diumenge i les altres festes de precepte i quedar lliure de feina o d’activitat que podria impedir la santificació d’aquests dies.
2. Confessar els propis pecats, si més no un cop l’any.
3. Rebre el sagrament de l’eucaristia, si més no per Pasqua.
4. Abstenir-se de menjar carn i observar el dejuni en els dies establerts per l’Església.
5. Ajudar a les necessitats materials de l’Església mateixa, segons les pròpies possibilitats.

Mandorla (Mandorla)
A les representacions pictòriques, aurèola en forma d'ametlla que envolta de llum i que simbolitza el caràcter sagrat de les persones o la presència de Déu en elles. Cal diferenciar-la del nimbe, perquè aquest només envolta de llum el cap del personatge, mentre que la mandorla envolta tot el cos. A diferència de les occidentals, a les manifestacions artístiques gregues l'ús de la mandorla gairebé es reserva a la figura de Jesucrist.

Mantellina (Mantilla)
Peça de randa amb la qual les dones es cobrien el cap a l'Església. Avui ha caigut en desús i només es fa servir en ocasions molt especials com a guarniment.

Manteu (Manteo)
Capa llarga sense coll que usaven els eclesiàstics sobre la sotana.

Màrtir (Mártir)
La persona que pateix tortures o mort per no renegar de la fe en Jesucrist. Aquest mot, en llengua grega, significa "testimoni". Els màrtirs no han faltat al llarg de la història de l'Església, sobretot en els seus tres primers segles.

Martiri (Martirio)
L'acte mitjançant el qual es tortura o mata un màrtir.

Martirologi (Martirologio)
Llibre litúrgic que conté els noms dels màrtirs, junt amb detalls de la seva vida, lloc del seu martiri, etc. Serveix per a fer recordació de molts sants que no figuren en el calendari litúrgic, el qual només inclou els que són objecte de celebració.

Matines (Maitines)
També dita "ofici de lectures", és una de les hores canòniques de la Litúrgia de les hores.

Matrimoni (Matrimonio)
Sagrament que beneeix la unió legítima d'un home i una dona. Segons la teologia catòlica, el ministre d'aquest sagrament (el que l'administra) són els mateixos contraents. Cal entendre aquest sagrament no pas com un contracte sinó com una al·liança. Com els altres sagraments, té el seu origen o fonament en el mateix Jesucrist, i per això es considera un signe de la gràcia de Déu que, en aquest cas, capacita els qui el reben per a viure la vida conjugal d'acord amb la vocació cristiana.

Meditació (Meditación)
Reflexió a la llum de la Paraula de Déu i en ambient de pregària sobre alguns aspectes de la fe i sobre la seva incidència a la pròpia vida. El seu caràcter més aviat discursiu fa que calgui diferenciar-la de la contemplació. Vegi's "Contemplació".

Memòria (Memoria)
Celebració litúrgica de rang inferior a la solemnitat i a la festa. Vegi's aquests mots.

Memorial (Memorial)
Mot que s'aplica particularment a la celebració eucarística. En el seu sentit propi, tant jueu com cristià, no és la simple memòria o record, sinó la presència d'allò que se celebra.

Mendicant (Mendicante)
Membre d'un orde religiós que no té béns propis de subsistència i ho fia tot a la caritat del proïsme com a signe de confiança en Déu.

Metanoia
Mot grec que, a vegades,es fa servir per a expressar conversió o canvi interior.

Metropolita (Metropolita)
Dignitat de l'Església ortodoxa, de categoria inferior al patriarca, però superior al bisbe.

Metropolità (Metropolitano)
1. Arquebisbe d'una seu que té diòcesis sufragànies.
2. Relatiu a una seu metropolitana (p.e. Tribunal metropolità, etc.).
3.Església arquebisbal de la qual depenen altres diòcesis anomenades sufragànies.

Ministeri (Ministerio)
Mot derivat del llatí minister=servidor, el qual fa referència a la funció encomanada a alguns membres de l'Església per tal d'atendre les diferents necessitats pastorals.

Ministeri no ordenat (Ministerio no ordenado)
És el que ha estat instituït per la mateixa Església. Actualment, en l'Església catòlica de ritu occidental són: l'acolitat i el lectorat.

Ministeri ordenat (Ministerio ordenado)
El que es confereix a través del signe apostòlic de la imposició de mans, i és participació del ministeri dels apòstols. Són: el diaconat, el presbiterat i l'episcopat, que és la plenitud del sagrament de l'orde.

Ministre (Ministro)
La persona que a l'Església ha rebut un ministeri.

Ministre extraordinari de l'eucaristia (Ministro extraordinario de la eucaristía)
Dit del laic autoritzat per a distribuir la comunió eucarística.

Miracle (Milagro)
1. Fet extraordinari mitjançant el qual Déu manifesta el seu amor envers l'home, tot encaminant-lo a la salvació.
2. Pot ser una acció directa o a través de la intercessió.
3. Generalment fa referència a guaricions inexplicables per a la ciència i és un dels elements necessaris previs a la beatificació o canonització d'una persona.

Missa (Misa)
1. Actualització mitjançant el sagrament de l'eucaristia del sacrifici de Jesucrist a la creu, únic, irrepetible i plenament suficient per a la salvació de la persona humana. 2. Consta de: ritu d'entrada, litúrgia de la Paraula, litúrgia eucarística, ritu de comunió.

Missa cantada (misa cantada)
La que celebrava amb cant un prevere, sense diaca ni sotsdiaca.

Missa concelebrada (Misa concelebrada)
La que celebren conjuntament diversos sacerdots.

Missa conventual (Misa conventual)
La que celebra la comunitat d'un convent, monestir o catedral.

Missa crismal (Misa crismal)
Celebració eucarística presidida pel bisbe durant la setmana santa en la que es consagren els sants olis emprats en l'administració d'alguns sagraments: oli del crisma (en el baptisme, confirmació, orde sagrat), oli dels catecúmens (en el baptisme) i oli dels malalts (en la unció dels malalts).

Missa de campanya (Misa de campaña)
La que es diu a l'aire lliure i, generalment, per a una munió de persones. El seu origen i nom deriva de la que es feia en campanya per a la tropa.

Missa de cos present (Misa de cuerpo presente)
La que se celebra amb el difunt present, abans de donar-li sepultura.

Missa de difunts (Misa de difuntos)
La que se celebra en sufragi dels difunts.

Missa de purificació (Misa de purificación)
La que es deia antigament a la dona que acudia a l'església per primer cop després del part.

Missa de rèquiem (Misa de réquiem)
Vegi's Missa de difunts.

Missa del gall (Misa del gallo)
La que se celebra la Nit de Nadal.

Missa major (Misa mayor)
La més solemne del diumenge o festivitat.

Missa nova (Misa nueva)
La primera que celebra un prevere després de la seva ordenació sacerdotal.

Missa seca (Misa seca)
La que es diu sense consagrar el pa i el vi, com la que es fa a tall d'assaig.

Missa votiva (Misa votiva)
La que, malgrat no ser pròpia del dia, es pot dir per causa d'un vot o per motius devocionals (Eucaristia, Santa Creu ...

Missacantant (Misacantano)
El prevere que diu la seva primera missa.

Missal (Misal)
Llibre que conté les oracions i altres parts de la celebració eucarística, amb indicació de les cerimònies.

Misses gregorianes (Misas gregorianas)
Les que es diuen per un difunt durant els trenta dies seguits.

Missió (Misión)
1. Encàrrec que es fa a algú per atendre un aspecte del servei pastoral.
2. Territori on la presència de l'Església no està totalment establerta i normalitzada. 3. Conjunt dels qui són enviats a predicar l'evangeli a terres encara no cristianes.
4. Lloc de residència del missioner.
5. Predicació intensiva, que es fa en una parròquia o conjunt de parròquies, a les esglésies i en d'altres espais públics, perquè pugui ser escoltada sobretot per les persones allunyades de la pràctica cristiana

Missioner (Misionero)
Prevere, religiós/a o laic/a enviat a una missió.

Mistagogia (Mistagogia)
Introducció al misteri cristià, no pas en forma de simple instrucció doctrinal, sinó també de vida i d'experiencia celebrativa.

Misteri (Misterio)
1. Veritat incomprensible perquè ultrapassa la raó i només és accessible mitjançant la fe.
2. Dogma.
3. En termes litúrgics, la realitat sobrenatural present a la celebració.
4. Sagrament.

Misteri pasqual (Misterio pascual)
El pas de la condició terrenal de Jesucrist a la seva condició gloriosa, que abraça la seva passió, mort, resurrecció i donació de l'Esperit Sant.

Mística (Mística)
Experiència espiritual, fruit d'una gràcia especial de Déu, consistent en una especial unió de la persona amb Déu nostre Senyor, més enllà de la que proporcionen els recursos de la raó i dels sentits corporals.

Mitra (Mitra)
1. Ornament propi dels bisbes i dels abats mitrats. Es tracta d'una mena de capell alt i acabat en dues puntes, amb dues cintes que cauen sobre l'esquena.
2. Dignitat d'arquebisbe o bisbe.
3. Antigament, territori de la jurisdicció d'un arquebisbe o bisbe.
4. Conjunt de les rendes d'un arquebisbat o bisbat.

Mitrat (Mitrado)
1. Persona que pot usar la mitra. 2. Arquebisbe o bisbe.

Monacal (Monacal)
Relatiu als monjos o monges.

Monacat (Monacato)
1. Estat o professió de monjo o monja.
2. Institució monàstica.

Monàstic (Monàstico)
Relatiu als monestirs o als seus residents.

Monestir (Monasterio)
Casa on resideix una comunitat de monjos o de monges de vida contemplativa, especialment la situada fora poblat.

Monge (Monje)
Monjo.

Monger (Mandadero)
La persona que fa diligències per a un convent de monges.

Mongia (Mongía)
1. Drets del monjo o monja al seu monestir.
2. Estat o professió de monjo o monja.
3. Monestir o convent, preferentment femení.

Monició (Monición)
Breu explicació al començament o durant una celebració litúrgica, amb la finalitat de fer-ne més entenedor alguna paraula, gest o signe

Monja (Monja)
Religiosa d'algun orde aprovat per l'Església i que ja ha fet els vots solemnes.

Monjo (Monje)
1. Religiós de certs ordes monacals.
2. Ermità, anacoreta.

Monograma (Monograma)
Conjunt d'una o diverses lletres que abreugen algun nom. Els més utilitzats són XP, que significa Crist i deriva de les dues primeres lletres del nom en llengua grega; i IHS, format per les inicials de l'expressió llatina Iesus hominum Salvator, que vol dir Jesús, salvador dels homes. Un altre molt freqüent, sobretot a la imatgeria religiosa, és INRI -que figura als crucifixos- i està format també per les primeres lletres de l'expressió llatina Iesus Nazarenus rex iudaeorum que va fer posar Pilat a la creu de Crist i significa Jesús Natzaré, rei dels jueus.

Monsenyor (Monseñor)
Tractament propi dels cardenals, arquebisbes i bisbes. També es dóna, per part de la Santa Seu, a d'altres eclesiàstics en atenció al relleu de la seva funció.

Mossèn (Mosén)
Tractament, entre protocol·lari i afectuós, que es dóna als preveres i als diaques als territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa. A l'Aragó és "mosen".

Motet (Motete)
Cant de caràcter religiós, però no estrictament litúrgic, que s'utilitza sovint a l'oració comunitària.

Motu proprio.
Document que el papa promulga per pròpia iniciativa o, si ha estat suggerit per una altra persona, el pontífex el fa seu. L'expressió significa "per iniciativa pròpia", i mitjançant aquesta fórmula s'indica que el papa dicta la disposició sense petició prèvia de ningú.

Moviment (Movimiento)
Corrent nascut a l'interior de l'Església, sovint de manera espontània i des de la base, promogut per un grup de persones amb la finalitat d'impulsar la seva renovació en algun aspecte necessitat de reforma. Així van anar apareixen a finals del s. XIX i durant el XX moviments com el bíblic, litúrgic, ecumènic, pastoral,catequètic, etc.

Museta (Muceta)
Capa curta (o esclavina), cordada al pit, que arriba fins als colzes i que porten en alguna ocasió el Papa, els bisbes i algunes dignitats eclesiàstiques.