Vocabulari religiós

Recés (Retiro espiritual)
Temps en que hom deixa les seves ocupacions habituals per a dedicar-se a la meditació i a la pregària com a mitjà per a reforçar la unió amb Déu. El mot "recés" fa referència a un període breu (undia o menys). Si la durada és més llarga s'utilitza l'expressió "exercicis espirituals".

Reconciliació (Reconciliación)
Sagrament instituït per Crist per al perdó dels pecats. La "reconciliació" o "penitència" és, possiblement, el sagrament que més ha variat pel que fa a formes litúrgiques, des de la seva concepció com a penitència pública on només es feia esment dels pecats especialment greus fins a l'actual. Avui, el ritual contempla tres formes per aqusta celebració sagramental: el ritu per a reconciliar un sol penitent, on tot es fa en privat; el ritu per a reconciliar moltes persones, on la confessió i l'absolució es fan de forma individual i la resta en forma comunitària; i la reconciliació també de molts penitents, amb confessió i absolució comunitàries. Cal dir que aquest darrer ritu només es fa servir de manera excepcional i demana que els pecats greus siguin confessats individualment a posteriori. Cal dir que la celebració d'aquest sagrament consta dels següents actes: contrició, confessió, reparació i absolució.

Rector (Pàrroco)
Prevere al qual el bisbe li ha confiat regir una parròquia.

Rector d'església (Cura)
És el prevere al qual ha estat confiada la cura d'alguna església que no sigui parroquial ni capitular, ni annexa a la casa d'una comunitat religiosa o societat de vida apostòlica que hi celebri els oficis.

Rectoral (Rectoral)
Relatiu al rector.

Rectoria (Rectoría)
1. Dignitat de rector. 2. Casa, oficina del rector d'una parròquia.

Redempció (Redención)
Aquest mot, que etimològicament significa "rescat",fa referència a la recuperació de la gràcia de Déu que Jesucrist va obtenir per als homes mitjançant el preu de la seva passió. Cal entendre-ho com la manera que té Jesucrist de fer-nos partíceps de la seva pròpia vida eterna.

Regió eclesiàstica (Región eclesiástica)
Es tracta de la unió de diverses províncies eclesiàstiques veïnes (vegi's Província eclesiàstica) per a dur a terme tasques pastorals comunes. Cal diferenciar-la de la Conferència episcopal, ja que les potestats d'aquesta no corresponen a la regió eclesiàstica si la Santa Seu no li n'ha concedides algunes especialment. La regió eclesiàstica pot ser erigida en persona jurídica.

Regla (Regla)
Conjunt de normes pràctiques que regeixen la vida d'una congregació religiosa.

Regla àurea (Regla áurea)
Nom que rep una frase de Jesús al sermó de la muntanya, segons la qual el que volem que ens facin ho hem de fer nosaltres primer (Confrontar Mt 7,12 i Lc 6,31).

Regla de fe (Regla de fe)
En un sentit ampli, tot el que regula amb autoritat la vida dels cristians (Bíblia, Magisteri del'Església, etc.). Enun sentit estricte, fórmules breus que resumien les principals proposicions de la fe en l'Església primitiva, precedent de les professionsde fe que encara són utilitzades.

Regne de Déu (Reino de Dios)
Fa referència a la relació que l'home viu amb Déu, d'acord amb el pla diví, és a dir l'acció salvadora de Déu Pare en la història dels homes, fills seus. La seva presència alliberarà, guarirà, perdonarà, omplirà d'esperança, sobretots als qui no esperen res. Presuposa una conversió, una acceptació dels valors encarnats per Jesucrist, camí de salvació i vida eterna.

Regne del cel (Reino de los cielos)
Expressió equivalent a Regne de Déu, usada per sant Mateu en el seu evangeli, adreçat als jueus, per no haver d'utilitzar el nom de Déu.

Religió (Religión)
1. La relació de l'home amb el transcendent, que es tradueix, de manera subjectiva, en la veneració i l'adoració i que s'encarna, de manera objectiva, en la confessió,la paraula i els actes. Cal dir que aquesta relació no pot existir sinó en la mesura que el transcendent es manifesta a l'home. Per tant, la religió és la resposta humana a aquesta aminestació. 2. Virtud que ens mou a donar culte a Déu. 3. Professió i observança de la doctrina religiosa. 4. Orde, congregació religiosa. 5. Al segle XVI, Orde de Sant Joan de Jerusalem o de Malta.

Religiós (Religioso)
1. Es diu de la persona que ha professat en alguna orde o congregació religiosa. 2. Creient. 3. Relatiu a la religió.

Religiós laic (Religioso laico)
1. El que, havent professat, no és prevere.

Religiositat (Religiosidad)
Pràctica i cura en cumplir els deures que marca la Religió.

Religiositat popular (Religiosidad popular)

Reliquia (Reliquia)
Restes materials (ossos, pell, etc.) d'un sant o d'una persona digna de veneració religiosa o bé objectes que han estat en contacte amb aquestes persones (fragments de roba, etc.)

Renec (Reniego)
Blasfèmia. Paraula o expressió injuriosa contra Déu o els sants o cosa sagrada.

Reprobació (Reprobación)
Condemnació eterna a les penes de l'Infern.

Rescripte (Rescripto)
Resposta per escrit que dóna una autoritat eclesiàstica a una petició o consulta que li ha estat feta. Generalment fa referència a respostes derivades dels diferents organismes de la Santa Seu.

Reserva (Reserva)
Nom que rep el pa consagrat que es guarda en el sagrari per a portar-lo als malalts, per a donar la comunió als qui no han pogut combregar a la celebració comunitària i per a l'adoració pública o privada de l'Eucaristia. En propietat s'hauria de dir reserva del Santíssima Sagrament.

Respons (Responso)
Cant o pregària en sufragi d'un o més difunts, que es fa al final de les misses de funeral o en altres circumstàncies.

Resurrecció (Resurrección)
Acció de tornar a la vida que, referida a Jesucrist, és l'eix central de la predicació apostòlica i fonament de la fe cristiana. Amb la seva resurreció, Jesucrist va inaugurar una nova manera d'existir, amb la que la seva humanitat trascendeix els límits del temps i de l'espai per assolir la manera divina d'existir. La resurrecció de Jesucrist és la primicia de que tots gaudirem de la vida eterna. Cal dir també que la idea de la resureció del cos va lligada a la idea de la immortalitat de l'ànima.

Retaule (Retablo)
Obra arquitectònica guarnida amb pintures, escultures, etc. que forma part de la decoració de l'altar i té una finalitat didàctica. El seu nom deriva del llatí retabulus, mot que vol dir "darrera de la taula", tot alludint a la seva ubicació amb relació a l'altar.

Revelació (Revelación)
Aquest mot fa referència a la manifestació directa de Déu als homes a través dels seus enviats, els profetes.La culminació de la revelació divina és Jesucrist.

Revelació natural (Revelación natural)
És aquella manifestació de l'obra de la divinitat (com ara la creació), mitjançant la qual els humans poden intuir quelcom de Déu.

Revelació privada (Revelación privada)
Fa referència a aquella que afirma haver rebut una persona en particular. Els sants n'han rebudes algunes. Altres persones afirmen haver-ne rebut també, les quals han estat condemnades per l'Església si no estan d'acord amb la fe. Si ho estan es deixa als fidels la lllibertat d'adherir-s'hi o no, ja que l'Església no obliga de cap manera a acceptar una revelació privada -és a dir, la no inclosa a la Bíblia- com a fe de l'Església.

Revisió de vida (Revisión de vida)
Métode d'autoformació ideat per J. Cardijn, fundado de la joc (Joventut Obrera Catòlica), la qual metodologia es resumeix en la frase "Veure, analitzar, i actuar". En aquest métode, destinat originalment a joves obrers, es reflexiona sobre un text bíblic i se'l confronta a una situació de la vida real. Després, ve el compromís, sempre en la línia del que és concret i avaluable.

Ritu (Rito)
Cerimònia que es realitza d'acord amb unes pautes i un ordre preestablert.

Ritu de comunió (Rito de comunión)
Vegi's Parts de la missa.

Ritu de trànsit (Rito de tránsito)
Conjunt d'actes simbòlics amb els quals en cada religió es remarca la importància que tenen determinats moments de la vida. Estan relacionants, generalment, amb el naixement, el matrimoni i la mort. En la religió catòlica alguns moments existencials van acompanyats de ritus sagramentals com ara el baptisme, la confirmació, el matrimoni, la unció dels malalts i els funerals.

Ritual (Ritual)
Llibre litúrgic ones recullen les fórmules i ritus de les celebracions sagramentals. N'hi ha per a cada una de les celebracions: baptisme, funerals, benediccions, professions religioses, matrimoni, ordenacions, etc.

Romeu (Romero)
1. El qui va en romiatge a un santuari. 2. Pelegrí.

Romiatge (Romería)
Pelegrinatge, especialment elque es fa per devoció a un determinat santuari.

Roquet (Roquete)
Sobrepellís de mànigues curtes, pràcticament caigut en desús i utilitzat només en ocasions molt solemnes.

Rosari (Rosario)
1. Acte de devoció amb el qual es commemoren els quinze misteris de la Mare de Déu. Està dividit en tres parts (anomenades misteris de goig, de dolor i de glòria), recitant després de cadascun un parenostre, deu avemaries i un glòria, acabant cada part amb una lletania. Fou instituït pel papa Píus V per a donar gràcies per la victòria de les esquadres cristianes a la batalla naval de Lepant contra l'armada otomana el 7 d'octubre de 1571. 2. Rest de grans de material divers, separats de deu en deu per un gra més gros, i nuat al seus extrems a una creueta que es fa servir per a comptar les diferents oracions que formen les diverses parts del rosari.

Rota (Rota)
Tribunal que decideix en grau d'apel·lació les causes eclesiàstiques.

Rota Romana (Rota romana)
Tribunal de la Santa Seu que decideix en grau d'apel·lació i té competència universal. Actualment la major part de les causes que examina fan referència a afers relatius a peticions de nullitat matrimonial.

Rúbrica (Rúbrica)
Mot que fa referència a qualsevol de les regles que regeixen les cerimònies i ritus de l'Església i ensenyen la seva pràctica.