Vocabulari religiós

Laic (Laico)
1. Que no és eclesiàstic.
2. Membre de l'Església que viu la seva vocació com a cristià acomplint els deures que li són propis en els diversos àmbits on exerceix les seves responsabilitats: la família, la professió, la vida política i ciutadana...,

Laïcal (Laical)
Relatiu als laics.

Laicisme (Laicismo)
Dit de l'acció tendent a suprimir de la vida social els signes externs de caràcter religiós, els quals restarien reduïts a l'àmbit exclusivament privat i individual.

Lapsi
Mot llatí que vol dir "caiguts" i que, en temps de les persecucions contra els primers cristians, es donava als cristians que sacrificaven als ídols per a deslliurar-se dels turments o de la mort .La seva readmissió en el si de l'Església -un cop passat el perill- va donar lloc a fortes disputes i va influir en l'aclariment i l'evolució de la disciplina penitencial.

Latae sententiae
Expressió llatina que significa "sentència donada", referida al fet que l'aplicació de determinades penes (p.e. l'excomunió) no requereix una sentència condemnatòria explícita, sinó que cal considerar-les com a "donades" en virtut de la llei eclesiàstica vigent, que així ho estableix per a determinats casos o transgressions.

Laudes (Laudes)
Part de la Litúrgia de les Hores que es diu al matí. Aquestes lloances matinals recorden la creació, que reapareix amb la nova llum, i rememoren la resurrecció de Jesús.

Leccionari (Leccionario)
Llibre que conté les lectures que han de ser proclamades en la celebració de la missa o en altres celebracions litúrgiques. De fet,es tracta d'una col·lecció: leccionari dominical, leccionari ferial, leccionari santoral...

Lectio divina
Expressió que en llatí significa "Lectura divina" i fa referència a la lectura de la Bíblia, generalment en grup, seguida de comentari, meditació, pregària

Lector (Lector)
1. El qui proclama la paraula de Déu en una celebració litúrgica.
2. Ministeri laïcal que permet proclamar la paraula de Déu en un acte litúrgic que, en el cas del ministre ordenat, ha de ser rebut abans del diaconat i al qual els laics poden ser cridats d'una manera estable o ocasional.

Lectoral (Lectoral)
Es deia del canonge que tenia la missió d'explicar els textos sagrats.

Lectorat (Lectorado)
Ministeri laïcal que permet proclamar la paraula de Déu en un acte litúrgic.

Legat pontifici (Legado pontificio)
1. Antigament, cardenal delegat del Papa per a regir una província eclesiàstica en casos excepcionals o per representar-lo en determinats actes.
2. Representant temporal del Papa davant un Estat.

Litúrgia (Liturgia)
1. Conjunt de celebracions establertes per l'Església per al culte de la comunitat. El seu centre és l'Eucaristia.
2. Forma de celebrar els acte religiosos.

Litúrgia de la Paraula (Liturgia de la Palabra)
1. Primera part de les celebracions sacramentals (eucaristia, baptisme, matrimoni, etc.), que conté lectures bíbliques, cants, homilia...).
2. Part de la missa que abasta les lectures de la Sagrada Escriptura, amb el salm responsorial, l'homilia, el "credo" i l'oració dels fidels. Si és un diumenge o solemnitat, se'n diuen tres .

Litúrgia de les Hores (Liturgia de las Horas)
Pregària litúrgica per a les diferents hores del dia (matí, dia, vespre, nit), per a ser feta comunitàriament (comunitats de vida monàstica) i també individualment (els preveres i diaques, que en tenen obligació, i altres que ho fan lliurement). És el culte, a través de la pregària de lloança, acció de gràcies i intercessió , que l'Església, a través dels fidels que la fan, adreça a Déu nostre Senyor

Litúrgia eucarística (Litúrgia eucarística)
Vegi's Missa.

Litúrgic (Litúrgico)
Relatiu a la litúrgia.

Liturgista (liturgista)
1. El qui estudia i ensenya la litúrgia.
2. Partidari de seguir estrictament la litúrgia.

Llec (Lego)
1. Als ordes religiosos, el qui, havent professat mitjançant el compromís dels vots propis de la vida consagrada (celibat,obediència, pobresa), no participa del ministeri eclesiàstic (diaconat, presbiterat, episcopat)
2. Laic.

Lledànies (Letanías)
Processó que es feia abans de l'Ascenció i en la qual es cantaven les lletanies.

Llega (Lega)
1. Religiosa professa que serveix la comunitat en tasques domèstiques.
2. Laica.

Llegat (Manda)
Disposició mitjançant la qual es transmet a persones físiques o jurídiques alguns béns amb l'obligació de complir certes finalitats de caràcter religiós o benèfic.

Lletania (Letanía)
Pregària consistent en unes breus aclamacions o lloances, seguides a tall de resposta d'una invocació adreçada a Jesucrist, la Mare de Déu o als sants. Vegi's Lletanies.

Lletanies (Letanías)
Les més utilitzades litúrgicament són les Lletanies dels Sants, les quals es resen a la Vetlla pasqual, a les ordenaciones al ministeri pastoral, o en altres celebracions. Les més populars són les Lletanies lauretanes, a llaor de la Mare de Déu. El seu nom deriva del santuari italià de Loreto, dedicat a l'Anunciació.

Llimbs (Limbo)
Teologúmenon, és a dir, explicació de la teologia catòlica tardana per donar resposta a la qüestió del destí dels infants, o equiparables, morts sense batejar.

Lloança (Alabanza)
L'oració en què es reconeix i es proclama la grandesa, la bondat o altres atributs de Déu o dels sants.