Vocabulari religiós

bandera idioma català bandera idioma castellà


A divinis (Suspensió).
Pena canònica mitjançant la qual es prohibeix a un clergue l'exercici dels actes propis del seu ministeri, com ara celebrar l'eucaristia o administrar els (altres) sagraments.

A.M.D.G.
Sigla llatina d'"Ad majorem Dei gloriam", que vol dir "A major glòria de Déu", emprada a moltes cartes i que esdevingué el lema dels jesuïtes.

Ab urbe condita.
Expressió llatina que significa "des de la fundació de la ciutat" (de Roma).

Abadal (Abadengo)
Relatiu a la dignitat o a la jurisdicció de l'abat o abadessa.
Abadessa

Abadessa (Abadesa)
Mare superiora en algunes comunitats de religioses (comunitats monàstiques femenines).

Abadia (Abadía)
1. Monestir amb territori propi, regit per un abat. 2. Dignitat d'abat o d'abadessa. 3. En algunes poblacions, casa rectoral o rectoria.

Abadia territorial
Porció determinada del poble de Déu, delimitada territorialment, confiada per circumstàncies especials a un abat que la regeix de la mateixa manera que un bisbe diocesà.

Abadiat (Abadiato, abadiado)
1. Abadia. 2. Territori de l'abadia. 3. Temps que dura el govern d'un abat o abadessa.

Abat (Abad)
Superior d'algunes ordes monàstiques (comunitats monàstiques masculines).

Abat beneït (Abad bendito)
El que exerceix una jurisdicció gairebé episcopal.

Abat exempt (Abad exento)
El que és independent de la jurisdicció del bisbe de la diòcesi i depèn directament del papa.

Abat mitrat (Abad mitrado)
El que pot usar insígnies episcopals (Mitra, solideu, bàcul).

Absolta (Responso)
Responsori, cant (pregària) que es diu per als difunts.

Absolució col·lectiva (Absolución colectiva)
La que s'imparteix a diverses persones alhora. No pot impartir-se si no hi ha imminent perill de mort o alguna altra causa greu que impedeixi o faci difícil l'absolució i prèvia confessió individual dels pecats. No es pot considerar necessitat suficient la manca de confessor per gran concurrència de penitents, a no ser que no s'hagi pogut preveure.

Absolució sagramental (Absolución sacramental)
Acte de perdonar, el confessor, els pecats del penitent.
L'absolució, generalment, només pot obtenir-se mitjançant la confessió.

Abstinència (Abstinencia)
Privació de menjar carn uns dies determinats en compliment d'un precepte de l'Església o d'un vot particular. Obliga els qui han complert catorze anys.

Acció de gràcies (Acción de gracias)
Oració l'objecte de la qual és agrair a Déu (o als sants) els favors rebuts.

Acció pastoral (Acción pastoral)
Conjunt d'activitats que tenen com a finalitat la realització de la missió de l'Església.

Acèfal (Acéfalo)
Es diu del clergue que no està incardinat en cap diòcesi, institut religiós, etc. El Dret canònic preveu que no s'admeti l'existència de clergues no incardinats enlloc.

Aclamació (Aclamación)
Breu fórmula litúrgica, generalment joiosa, que profereix (proclama)l'assemblea en moments concrets d'una celebració, com ara "Donem gràcies a Déu", "Al·leluia", etc.

Acòlit (Acólito)
1. Ministre que ha rebut el ministeri laïcal de l'acolitat i serveix a l'altar.
2. Ministre no ordenat que ajuda el prevere i el diaca en el servei a l'altar.
3. Escolà.

Acolitat (Acolitado)
Un dels ministeris laïcals, abans anomenats "ordes menors". És un pas previ al diaconat i s'ha d'exercir un temps convenient.

Acta Apostolicae sedis.
Publicació periòdica en la qual apareixen tots els documents oficials del papa i dels màxims organismes de la Santa Seu.

Ad extra
Expressió llatina que significa "cap enfora " i s'utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat que són comunes a les tres, ja que fan referència a tot el que és relatiu a la creació i a l'acció permanent sobre tot el que ha estat creat.

Ad intra.
Expressió llatina que significa "cap a dins" i s'utilitza per a indicar les accions de les persones de la Santíssima Trinitat. Les accions "ad intra" són pròpies de cadascuna de les persones (el que és propi de la paternitat,de la filiació i de la comunió mútua en l'amor).

Ad látere (Legatus)
[Legat] "al costat" (del papa). S'anomenava així un cardenal de la confiança del Papa a qui s'encomanava una missió especial.

Ad limina Apostolorum
Expressió llatina molt sovint abreujada amb els mots "ad limina". Significa "Al llindar dels apòstols". Els bisbes titulars de totes les diòcesis del món tenen l'obligació -si no hi ha una causa molt greu que ho impedeixi- de fer la "Visita ad limina" cada cinc anys per visitar les tombes dels sants apòstols Pere i Pau i presentar-se al Pontífex Romà. En aquest període el bisbe diocesà ha d'enviar un informe sobre l'estat de la diòcesi que li ha estat confiada i l'any que li toca presentar-lo és quan ha d'efectuar la visita.

Ad perpetuam rei memoriam
Fórmula llatina molt freqüent en documents pontificis que significa "Per a perpètua recordació".

Administració apostòlica (Administración apostólica)
És una determinada porció del poble de Déu, en un territori delimitat, que per raons especials i particularment greus no es erigida en diòcesi i és confiada a un administrador apostòlic directament dependent del Papa.

Administrador apostòlic (Administrador apostólico)
El qui té cura d'una administració apostòlica, i al qual el dret equipara al bisbe.

Administrador diocesà (Administrador diocesano)
El prelat que per estar una seu vacant o per altres raons (incapacitat del bisbe, etc.) regeix una Església particular en forma semblant al bisbe titular. Pot ser un bisbe o un prevere i el dret estableix un seguit de limitacions a les seves funcions, com ara el fet de no poder concedir llicència d'incardinació, conferir canongies, remoure el canceller i els notaris, etc.

Adoració (Adoración)
Retre culte a Déu. Els sants, les imatges i els objectes no poden ser adorats, sinó venerats.

Adscrit (Adscrito)
1. Prevere, diaca, o laic amb missió pastoral assignat amb caràcter permanent al servei d'una parròquia.
2. Vegi's Incardinat.

Advent (Adviento)
El temps litúrgic que precedeix la festa de Nadal i que comença el quart diumenge abans de l'esmentada festa.

Àgape. (Ágape)
Expressió grega que significa "caritat" i fa referència a l'àpat de caritat que celebraven els primers cristians, generalment en relació amb l'eucaristia i de la qual ha esdevingut sinònim.

Agent de pastoral (Agente de pastoral)
Membre de l'Església que desenvolupa una funció específica de cara a incrementar el Regne de Déu.

Aggiornamento
Paraula italiana que significa "Posar al dia". Fou encunyada pel papa Joan XXIII amb motiu del Concili Vaticà II.

Àgrafa. (Ágrafa)
Expressió grega que vol dir "el que no està escrit" i fa referència a dites de Jesucrist que no foren incloses en els llibres del Nou Testament.

Alba (Alba)
Túnica de tela blanca que els ministres es posen durant la celebració eucarística i altres cerimònies religioses.

Alfa i Omega
Primera i última lletres de l'alfabet grec i simbolitzen Jesucrist com a principi i fi de totes les coses. A la litúrgia de la Vetlla Pasqual s'utilitza aquesta imatge en la decoració del ciri pasqual.

Almoina (Limosna)
El que es dóna caritativament -ja sigui en diner o en espècie- per a socórrer una necessitat.

Altar (Altar)
El moble més important del presbiteri i on es celebra l'eucaristia. Representa Jesucrist, raó per la qual només pot haver-n'hi un, i en lloc preminent, ja que Jesucrist és també u i únic. Només per raó del seu valor artístic o històric es conserven els altars construïts a les capelles laterals d'algunes esglésies. Es preferible de pedra, particularment quan ha de ser dedicat (Veure Dedicació). Damunt l'altar es dipositen els elements del sacrifici eucarístic: el pa i el vi. Pot ser fix o mòbil

Altar fix (Altar fijo)
El que no es pot moure per raó de la seva construcció. És el que convé que hi hagi a les esglésies.

Altar major (Altar mayor).
L'altar principal d'una església.

Altar mòbil (Altar móvil)
El confeccionat en qualsevol matèria sòlida i digna, apte per a ser transportat. S'usen en celebracions en llocs on no hi ha església, o aquesta, per alguna circumstància especial, resulta insuficient.

Altar privilegiat.
El que té concedida indulgència plenària para les misses que s'hi celebren.

Al·leluia (Aleluya)
Expressió hebrea que significa "Lloeu el Senyor". És una aclamació litúrgica molt freqüent als salms, molt utilitzada en el temps litúrgic pasqual i que no s'omet durant la Quaresma.

Ambó (Ambón)
El lloc -i per extensió el faristol- des d'on es proclamen les lectures a les celebracions litúrgiques. Antigament, rebien aquest nom les trones -generalment de pedra i situades a cada costat del presbiteri en algunes esglésies- des d'on es cantaven l'epístola i l'evangeli.

Amén
Paraula hebrea que expressa adhesió, acord, refermança del que s'ha dit. Amb aquesta aclamació, el poble ratifica el que acaben de dir el president de l'assemblea o un altre ministre.

Amit (Amito)
Llenç que el prevere es pot posar per a celebrar els oficis divins. Es col·loca sobre les espatlles, i sota l'alba, subjecte per dues cintes que es creuen sobre el pit. Actualment gairebé ha caigut en desús.

Anàfora (Anáfora)
Pregària eucarística. En alguns casos se li diu també cànon. A les litúrgies grega i orientals és la part de la missa que correspon al prefaci de la litúrgia catòlica.

Anàmnesi (Anámnesis)
Record o memorial dels principals misteris del Senyor dins la pregària eucarística: encarnació, passió mort, resurrecció, ascensió...

Anatema (Anatema)
Actualment, excomunió dictada d'una forma particularment solemne.

Anell (Anillo)
Peça de metall, en forma de cèrcol, que es porta al dit i que en els religiosos simbolitza el lligam, lliurement acceptat, amb Crist.

Anell del Pescador (Anillo del Pescador)
Segell papal, que representa l'apòstol sant Pere assegut a una barca i tirant la xarxa al mar. Aquest anell serveix per a segellar alguns documents pontificis i es destrueix a la mort del pontífex.

Anell episcopal (Anillo episcopal)
Anell que porten els bisbes com a signe d'autoritat.

Àngel (Ángel)
Ésser espiritual, missatger sobrenatural de Déu, intermediari entre aquest i l'home.

Àngel de la guarda (Ángel de la guarda, custodio, tutelar)
L'assignat per Déu a cada persona per a la seva custòdia i protecció.

Àngelus. (Ángelus)
Com passa sovint, l'inici de la frase ha quedat com a denominació de tota la pregària sencera. "Angelus" ve d'"Angelus Domini nuntiavit Mariae" (L'àngel [del Senyor anuncià a Maria]). Aquesta oració,en principi, només es resava per la tarda, però posteriorment passà a fer-se pel matí i pel migdia. Aquesta darrera oració ha esdevingut la més popular. És molt famós el que resa el papa en presència dels fidels congregats a la plaça de Sant Pere i cal dir que amb aquesta sola paraula es designa també tota la cerimònia.

Animador de la fe (Animador de la fe)
L'encarregat de mantenir viva la vida espiritual en un grup o moviment.

Anticlerical (Anticlerical)
Enemic del domini o poder polític o social del clergat.

Anticrist (Anticristo)
Personatge que, segons l'Apocalipsi, establirà una doctrina contrària a la de Jesucrist i perseguirà aferrissadament l'Església i els seus fidels abans de la fi del món.

Antífona (Antífona)
Verset que es canta tot o en part abans d'un salm i que es repeteix després tot sencer.

Antifonari (Antifonario)
Llibre on són anotades les antífones.

Antipapa (Antipapa)
El personatge que no havent estat elegit legítimament, pretén ser reconegut com a pontífex en oposició al papa veritable. N'hi ha hagut uns quants al llarg de la història de l'Església.

Anunciació (Anunciación)
Vinguda de l'arcàngel Gabriel per anunciar a Maria que seria la mare de Jesucrist.

Anunciació, Solemnitat de l' (Anunciación, Solemnidad de)
Festa litúrgica de la màxima categoria, commemorativa de l'encarnació del Fill de Déu i del seu anunci per l'Arcàngel Gabriel. Se celebra el 25 de març, nou mesos abans de Nadal.

Any Jubilar (Año Jubilar)
L'any de jubileu universal que se celebra a Roma en certes èpoques, amb indulgència plenària, solemne i universal, concedit després mitjançant butlla a les esglésies assenyalades, per als pobles de la cristiandat. Es ve celebrant des de l'any 1300, en temps del papa Bonifaci VIII.
Antigament se celebraven cada 50 anys i, posteriorment, es celebren cada 25.

Any litúrgic (Año litúrgico)
Ordenació del temps de l'any que fa l'Església per a celebrar els misteris del Senyor. Comença el primer diumenge d'Advent, quatre setmanes abans de Nadal i està dividit en temps litúrgics, els quals són Advent, Nadal i Epifania, Quaresma, Temps pasqual i Temps durant l'any.

Any sant (Año santo, año jubilar, jubileo)
Vegi's Any jubilar.

Anyell pasqual (Cordero pascual)
Jesucrist, tot recordant l'anyell que els jueus sacrificaven en el temple el primer dia de la Pasqua com a memorial del seu alliberament de la captivitat d'Egipte.

Apòcrif (Apócrifo)
Llibre no reconegut per l'Església. Per exemple, Evangelis apòcrifs.

Apostasia (Apostasía)
Abandonar l'Església catòlica a la qual un pertany per raó del Baptisme .

Apòstata (Apóstata)
El qui abandona l'Església catòlica. El qui es passa a una altra confessió cristiana rep el nom de cismàtic o d'heretge.

Apostatar (Apostatar)
Acció d'abandonar la fe catòlica.

Ara (Ara)
Altar.Pedra portàtil, col·locada sobre l'altar, que conté relíquies de sants i damunt la qual es col·loquen els dons eucarístics. A vegades aquestes relíquies estan dipositades en un petit nínxol fet dins la mateixa mesa de l'altar.

Arcà (Arcano)
Secret. Antigament, entre els primers cristians, va existir l'anomenada "disciplina de l'arcà", per la qual no es donaven a conèixer als pagans aspectes de la fe que no estaven en condicions d'entendre. Això era extensiu fins i tot als neòfits (acabats de batejar), als quals els hi eren revelats paulatinament.

Arcàngel (Arcángel)
Esperit situat sobre els àngels en la jerarquia celestial.

Ardiaca (Arcediano, archidiácono,)
1. Antigament, el primer o principal dels diaques d'una església i, posteriorment, càrrec o dignitat en els capítols de les catedrals.
2. Jutge ordinari que, antigament i en un territori determinat, exercia jurisdicció delegada pel bisbe.
3. Actualment, clergue de l'Església anglicana responsable de l'administració de tota la diòcesi o de la part que el bisbe autoritzi.

Ardiaconat (Arcedianato, archidiaconato)
1. Dignitat d'ardiaca.
2. Territori de la seva jurisdicció.
3. Casa que habita l'ardiaca.

Arquebisbal (Arzobispal)
Relatiu a l'arquebisbe.

Arquebisbat (Arzobispado)
1. Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció de l'arquebisbe.
2. Territori que, sense ser província eclesiàstica, té aquesta categoria i depèn directament de la Santa Seu.
3. Dignitat d'arquebisbe.
4. Residència de l'arquebisbe.
5. Cúria.

Arquebisbe (Arzobispo)
Bisbe d'una diòcesi que és el cap o autoritat primera d'una província eclesiàstica, la qual comprèn diferents bisbats sufraganis. Aquest càrrec va lligat a una seu episcopal determinada o aprovada pel papa. Són competència de l'arquebisbe a les diòcesis sufragànies vetllar perquè la fe i la disciplina eclesiàstica siguin conservades acuradament, designar l'Administrador diocesà en cas de seu sufragània vacant, rebre del papa els encàrrecs peculiars i potestat que el dret determini, etc. En alguns casos excepcionals, un arquebisbe pot ser-ho d'una seu que no té sufragànies.

Arxidiaca (Arcediano)
Vegi's Ardiaca.

Arxidiaconat (Arcedianato)
Vegi's Ardiaconat.

Arxidiòcesi (Archidiócesis)
Província eclesiàstica que està sota la jurisdicció d'un arquebisbe.

Arxiepiscopal (Archiepiscopal)
Vegi's Arquebisbal.

Arxiepiscopat (Archiepiscopado)
Dignitat d'arquebisbe.

Arxiepiscopologi (Archiepiscopologio)
Relació dels fets dels diferents arquebisbes d'una arxidiòcesi.

Arximandrita (Archimandrita)
Dignitat de l'estat regular de l'Església grega, inferior en categoria al bisbe.

Arximandritessa (Archimandritesa)
Nom que reben les superiores d'alguns convents de les Esglésies orientals.

Arxiprest (Arcipreste)
Prevere que, per designació del bisbe, exerceix certes atribucions sobre els preveres de les parròquies que configuren geogràficament un arxiprestat.

Arxiprestal (Arciprestal)
Relatiu a l'arxiprest o a l'arxiprestat.

Arxiprestat (Arciprestazgo)
1. Càrrec d'arxiprest.
2. El territori on té jurisdicció un arxiprest. Aquest territori el formen el de diverses parròquies veïnes que s'uneixen per tal d'afavorir la cura pastoral a través d'una acció comuna.

Ascensió (Ascención)
Pujada de Jesucrist al cel quaranta dies després d'haver ressuscitat.

Asceta (Asceta)
El qui es consagra a la vida contemplativa i solitària, sotmès a una disciplina rigorosa, per tal d'assolir un major apropament a Déu.

Ascetisme (Ascetismo)
Manera de viure dels ascetes.

Asperges (Aspersión)
1. Aspersió de l'aigua beneita, pròpia de determinats ritus litúrgics.
2. Ruixar amb l'aigua beneita.

Asperges (Hisopo)
Salpasser, instrument mitjançant el qual es fa l'aspersió de l'aigua beneïda. General consisteix amb una bola de metall buida amb forats i subjecta a un mànec també de metall.

Assemblea (Asamblea)
Aplec de persones reunides per a donar culte a Déu.

Assumpció (Asunción)
1. Pujada al cel, en cos i ànima, de la Mare de Déu al final de la seva vida terrena. Cal diferenciar-la d'Ascenció perquè Jesucrist va pujar al cel i Maria fou pujada
2. Festa en celebració de l'assumpció de la Verge.

Atri (Atrio)
Vestíbul d'algunes esglésies, generalment més alt que el nivell del carrer.

Atrició (Atrición)
Penediment d'haver pecat, però no pas per sentiment d'haver ofès Déu sinó per por del càstig.

Aurèola (Aureola)
Resplendor lluminós pintat al voltant del cap d'una imatge santa. Vegi's també Nimbe.

Autocèfala (Autocéfala)
Cadascuna de les Esglésies que, conservant la tradició comuna a tota l'Església, té legítimament reconeguda la seva autonomia en l'administració interna. . L'Església ortodoxa està formada per diferents esglésies nacionals autocèfales, separades de Roma i amb total autonomia entre elles mateixes, per bé que sota la presidència honorífica del patriarca ecumènic de Constantinoble.

Àzim (Ácimo)
Pa fet sense llevat, el qual es pot fer servir en la celebració eucarística.